Si hi ha un lloc al món amb la presència més elevada del que jo anomenaria "remenadors de cireres", aquest és Washington DC. La sensació de trepitjar per primera vegada aquesta mena d'epicentre del món és senzillament "brutal". La capital dels Estats Units d'Amèrica és una ciutat que impressiona, sobretot per la seva extensió i per la tranquilitat que respira, si més no als quadrants situats al nord del Capitoli.
Els del sud, per manca de temps i per seguretat, no els he trepitjat aquesta vegada. Un dels records que m'enduré de la ciutat de Washington és la inacabable Connecticut Avenue, especialment el tram comprès entre el Dupond Circle i la Universitat del Districte de Columbia o el que és el mateix: entre els números 1400 i 4400. Aquest tram el vaig fer caminant i amb la motxilla a l'esquena un vespre de dijous. L'hauria pogut resoldre amb el metro, però el magnetisme d'aquesta ciutat em va fer seguir caminant, oblidant-me del pes que portava pràcticament fins al moment de treure-me'l de sobre, que va ser quan em vaig adonar que estava rebentat.
Tampoc oblidaré mai el meu primer encontre amb la Casa Blanca, amb el Capitoli o amb el punt exacte des d'on Martin Luther King va pronunciar la frase lapidària "I have a dream"; el Lincoln Memorial.
Tres llocs que he tingut la sort de visitar en companyia d'un amfitrió de luxe com és el Xavi Vilà, el meu company de Catalunya Ràdio a Washington.
Oriol,
ResponEliminaDes de fora mai hagués pensat que Washington fós una ciutat amb magnetisme? Comés que en té?
És tan perillós com diuen el Sud de Washington DC?
Et seguim desde Barcelona!!!
Emeshing.com