Amtrak regional train 174 to Boston

Encara me'n faig creus. El tren ha sortit de la Penn Station amb vint minuts de retard. El primer que he pensat és “ves per on, això no només passa al servei de rodalies català (o espanyol a Catalunya)”. Però no ens enganyem, dels quaranta trens que apareixien en pantalla, només aquest anava “late”, la resta tots “on time”. Trens que sortien cap a Washington, Pittsburgh, Long Branch, Dover, Arlington, Albany, Jersey City, etc. La Pennsylvania Station és una estació subterrània gegant, situada als fonaments del Madison Square Garden, a la 8a Avinguda amb el carrer 33. Allà es creuen el metro, les rodalies que gestiona el “New Jersey Transit”, els trens de llarga distància gestionats per Amtrak i les rodalies de Long Island.


L'accés als trens va precedit d'unes mesures de seguretat insòlites a Europa. Només les he vistes a Brussel.les per agafar el tren que passa per l'Eurotúnel per anar a Londres via París. Els Amtrak són aquells trens platejats amb les finestres allargades i fosques vistes des de fora. El seu interior és sorprenentment còmode. Són butaques molt amples i espaioses i totes van equipades amb preses de corrent de 120 Volts i una taula plegable. L'equipatge cap sobradament als compartiments superiors. El bitllet d'Amtrak és personalitzat, és a dir que porta el nom del passatger i ha d'anar acompanyat d'una identificació amb fotografia.

M'ha fet gràcia aquesta bossa de patates fregides que venien al bar del tren. Visca els "false friends" (us hi heu de fixar bé per trobar-li la "gràcia"):

Abans d'accedir al tren cal mostrar el bitllet a una persona autoritzada que els controla un a un al peu de les escales mecàniques que et porten a la via corresponent. Així ningú es pot equivocar de tren i tampoc ningú pot pujar-hi sense pagar. Els manguis, doncs, ho tenen difícil. Un cop al tren, el revisor et demana el bitllet una sola vegada perquè deixa un resguard amb el nom de la ciutat de destinació corresponent al passatger al damunt del seient. Així pot saber quan un passatger acaba de pujar al tren o si un passatger ja ha estat controlat. És clar que sempre hi ha a qui canvia de seient i s'oblida d'endur-se el resguard.


Estic intentant esgarrapar el wifi a algú del vagó, però la cosa no acaba de rutllar o sigui que probablement no pugui penjar el post fins que arribi a Boston. En aquests moments, a les quatre de la tarda, estem creuant Connecticut. Des del tren puc veure pobles i pobles fets a base de cases victorianes. Sorprenen forca els pals de la llum i els cables que sostenen els semàfors per damunt de les cruilles. En algunes coses no miren massa prim els nord-americans. Bona part del recorregut del tren és paral.lel a la costa i he vist platges molt atractives.