l'ancestral necessitat de trobar el sentit de les coses
"Talk about a dream; try to make it real. You wake up in the night with a fear so real. You spend your life waiting for a moment that just dont come. Well don't waste your time waiting..." B.S. (Badlands)
dimecres, 22 de juliol del 2009
PD. Nit superada
El sac de dormir i el seient abatible m'han "salvat" la nit. És clar que un llit no hauria estat el mateix, però sense en Gregor Samsa a dins...
Oriol, Està molt entretingut el teu blog! L'intento seguir cada dia. Per cert, al final t'has decidit per Canadà o per seguir per USA? Que vagi molt i molt bé!!!
Gracies per haver marxat als USA, per haver fet aquest magnific blog, per explicar-nos el viatge i per fer-nos sentir com si ho estiguessim vivint amb tu. Molt interessant!
En aquest any sense Jocs Olimpics, ni mundials de futbol, ni Eurocopa, ni res, be ens calia alguna cosa per passar les avorrides tardes d'estiu al despatx (apart de veure com de be neda la gran Gemma Mengual als mundials de natacio...)
Com saps, soc un gran fan dels USA i aconsello a tothom que hi vagi almenys un cop a la vida per aprendre les grandeses i les miseries d'aquest pais inacabable.
Tot i aixi, a aquestes alçades del viatge, no sabria si, com dius tu, es millor seguir pels USA o creuar a Canada i seguir des d'alla fins a Seattle. Crec que facis el que facis estara be.
El que si que et puc dir es que sent lobbista professional com soc no m'he pogut estar de contactar una bona amiga canadenca que tinc i de demanar-li que hi ha d'interessant per les contrades per on passaries en cas de que creuessis.
Tambe li he preguntat com esta la germana que em va dir que tenia per aquells paratges, la qual sembla ser que es força espavilada, i com esta el tema escarbats als motels al Canada, si es aconsellable dormir un altre cop dins el cotxe o si aixo fa de mal viure i es millor fer-ho a casa la germana (ep, al Canada res de dormir al ras : els mosquits canadencs son unes bestioles de voracitat ben coneguda)!
Creus que un Mount Rushmore a la catalana (Montserrat) amb les cares dels presidents Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla seria viable? Crec que el nou finançament podria obrir una linia de credit per aquest tipus d'infrastructura.
Fora bromes, el post PD nit superada ens ha deixat més tranquils! A veure què t'aconsellen els canadencs "frontaliers" a nivell de ruta vers Seattle...Gaudeix d'aquesta super aventura! ptns
Quina manera de patir, tu! Sort que estàs bé!! Per a la teva tranquil·litat, et diré que tinc el KDSI apunt. Per si fa falta.
Pels menys entesos, les sigles volen dir Kit de Sortida Immediata. Si li passa qualsevol cosa a l'Oriol ... en un tres i no res estic allà per a rescatar-lo. Millor que el RACC, vaja.
Oriol, quin regal que ens fas a diari! és un plaer llegir les teves peripècies, sobre tot si acaben bé. Com he rigut, llegint el que expliques avuí, creuant la frontera del Canadà, mira que si li arribes a dir també, que vius tot l´any a Brusseles t´hagués près per un farsant o per un delinqüent buscat per l´Interpol!
Primer volía que s´acabés aviat el mes, però ara ja no n´estic tan segura, perquè s´acabaràn aquestes aventures tan vives, que ens fas agafar¨ mono¨ i cada vegada en volem més.
Ah! Com va el tema de l´alimentació? es veritat el que ens arriba dels americans que mengen patates de colors a tot drap?
I les temperatures? potser per aquests paratges muntanyonosos hi fa fred?
Sobre tot cuida´t molt, tenim moltes ganes de saber com és Canada! Fins demá!!
Ihr seid auch herzlich eingeladen dieser Seite zu schauen. Wie der Untertitel "l'ancestral necessitat de trobar el sentit de les coses" ("die uralte Notwendigkeit der Sinn von allen Sachen zu finden") meint, ich kann nur feststellen, dass immer was neues zu finden ist. Diese Sehnsucht nach dem Unbekannten hat mich nach den fernen Westen gerissen. Keine Ahnung was aus dieser Seite wird aber Eins verspreche ich Euch: ich werde mein Bestes tun um hier ab und zu ein Lebenszeichen zu hinterlassen. Also ich hoffe, dass sie Euch etwas beibringen wird, auch wenn sie auf Katalanisch geschrieben ist. Für mich ist dieser Reise eine Art "Lebensversprechung" aber ich weiß auch, dass nach dem erreicthen Ziel ein neues Ziel gesetzt wird. So läuft das Leben doch weiter, denke ich jedenfalls. Es bleibt doch immer etwas hängen, was wir noch zu Ende bringen wollen, oder doch nicht?
Oriol,
ResponEliminaEstà molt entretingut el teu blog! L'intento seguir cada dia.
Per cert, al final t'has decidit per Canadà o per seguir per USA?
Que vagi molt i molt bé!!!
Emeshing
Ese peaazo de Oriol. Disfruta el viaje. Recuerdos del nonazo desde Bruselas. Larga vida al Boss.
ResponEliminaEstimat Oriol,
ResponEliminaGracies per haver marxat als USA, per haver fet aquest magnific blog, per explicar-nos el viatge i per fer-nos sentir com si ho estiguessim vivint amb tu. Molt interessant!
En aquest any sense Jocs Olimpics, ni mundials de futbol, ni Eurocopa, ni res, be ens calia alguna cosa per passar les avorrides tardes d'estiu al despatx (apart de veure com de be neda la gran Gemma Mengual als mundials de natacio...)
Com saps, soc un gran fan dels USA i aconsello a tothom que hi vagi almenys un cop a la vida per aprendre les grandeses i les miseries d'aquest pais inacabable.
Tot i aixi, a aquestes alçades del viatge, no sabria si, com dius tu, es millor seguir pels USA o creuar a Canada i seguir des d'alla fins a Seattle. Crec que facis el que facis estara be.
El que si que et puc dir es que sent lobbista professional com soc no m'he pogut estar de contactar una bona amiga canadenca que tinc i de demanar-li que hi ha d'interessant per les contrades per on passaries en cas de que creuessis.
Tambe li he preguntat com esta la germana que em va dir que tenia per aquells paratges, la qual sembla ser que es força espavilada, i com esta el tema escarbats als motels al Canada, si es aconsellable dormir un altre cop dins el cotxe o si aixo fa de mal viure i es millor fer-ho a casa la germana (ep, al Canada res de dormir al ras : els mosquits canadencs son unes bestioles de voracitat ben coneguda)!
Una abraçada ben forta i disfruta cabro!
Toni
Oriol,
ResponEliminaCreus que un Mount Rushmore a la catalana (Montserrat) amb les cares dels presidents Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla seria viable? Crec que el nou finançament podria obrir una linia de credit per aquest tipus d'infrastructura.
Una abraçada,
Toni
Fora bromes, el post PD nit superada ens ha deixat més tranquils! A veure què t'aconsellen els canadencs "frontaliers" a nivell de ruta vers Seattle...Gaudeix d'aquesta super aventura! ptns
ResponEliminaQuina manera de patir, tu! Sort que estàs bé!! Per a la teva tranquil·litat, et diré que tinc el KDSI apunt. Per si fa falta.
ResponEliminaPels menys entesos, les sigles volen dir Kit de Sortida Immediata. Si li passa qualsevol cosa a l'Oriol ... en un tres i no res estic allà per a rescatar-lo. Millor que el RACC, vaja.
Oriol,
ResponEliminaquin regal que ens fas a diari! és un plaer llegir les teves peripècies, sobre tot si acaben bé. Com he rigut, llegint el que expliques avuí, creuant la frontera del Canadà, mira que si li arribes a dir també, que vius tot l´any a Brusseles t´hagués près per un farsant o per un delinqüent buscat per l´Interpol!
Primer volía que s´acabés aviat el mes, però ara ja no n´estic tan segura, perquè s´acabaràn aquestes aventures tan vives, que ens fas agafar¨ mono¨ i cada vegada en volem més.
Ah! Com va el
tema de l´alimentació? es veritat el que ens arriba dels americans que mengen patates de colors a tot drap?
I les temperatures? potser per aquests paratges muntanyonosos hi fa fred?
Sobre tot cuida´t molt, tenim moltes ganes de saber com és Canada!
Fins demá!!
EMAPE