Primera parada: Colònia

Es podria dir que el primer dia de viatge ha tingut algun contratemps... tot i que es veia venir que passaria el que ha passat. L'ICE (l'Intercity Express és a dir l'alta velocitat alemanya) de les 12:18 ha marxat sense mi. Hauria arribat a temps si no fos per les indicacions belgues dels belgues. Ho dic així perquè suposo que ells s'entenen entre ells perquè no sembla pas que tinguin en compte els que fan un ús esporàdic de la seva “xarxa” de metro. En fí, tampoc cal donar les culpes a aquesta colla de surrealistes perquè la veritat és que he sortit molt just de temps. Massa. Ho veia a venir, sobretot quan m'he recordat que havia de gravar i enviar tres “postals” pel Cafè de la República! La inspiració d'última hora ha estat providencial. Després he comès l'error fatal d'equivocar-me de sentit quan he canviat de línia. Però no calia perdre els nervis. El Jumbo no surt fins demà.

Avui “només” podia quedar-me sense un nou show del Boss. He pogut canviar el bitllet de l'ICE directe per un Thalys (“l'alta velocitat belga”) fins a Colònia. El canvi de tren m'ha obligat a estar-me una horeta a la capital dels “Rheinländer” i no ha estat gens malament. L'estació principal de Colònia és just davant de la imponent catedral amb les restes dels “reis mags” i no m'he pogut estar de fer el turista. Una volta al voltant de “Dom” i fins i tot una visita al punt de venda d'entrades del Kaufhof. Sí, havia de preguntar si el concert del Bruce estava “sold out”. No ho sabien. “No tenim accés a la venda d'entrades per Frankfurt”. Fantàstic! Un punt de venda sense accés al sistema. D'això se'n diu passar del surrealisme belga al surrealisme alemany. Què m'esperarà als Estats Units? No em feu massa cas. Avui he dormit poc. El surrealista dec ser jo.

I ja som a l'ICE Colònia-Frankfurt, des d'on escric aquestes línies. Davant meu una presentadora de la WDR. Suposo que també ha vist que jo podria ser del ram perquè el meu ordinador porta un parell d'adhesius amb la paraula ràdio precedida de Catalunya. Però tan ella com jo hem obviat el tema. Ah! Sóc al vagó restaurant. Aprofito per dir-vos que és una manera pràctica d'estalviar-se la reserva de seient i poder fer un cafetó còmodament. Acabem de parar a l'aeroport de Frankfurt am Main. Demà hi tornarem!

Bé, acabo d'escoltar la conversa d'uns alemanys que van fins al cul de Weizenbier. Estan orgullosos de les seves entrades a Tribuna. No he pogut evitar atansar-m'hi i preguntar si tenen algun amic que s'hagi quedat sense entrades. M'han dit que tots en tenen, però que han escoltat que s'han exhaurit les entrades barates. Tinc una petita esperanca de poder vendre la meva segona entrada. Aquella que m'hauria agradat posar en mans d'una bona companyia! Serà el segon concert del Bruce que visc sol entre la multitud en menys d'un any. Què hi farem! C'est la vie!

Acabo de fer el check in a l'hotel de Frankfurt. Tinc l'hotel entre dues cases de barrets al darrere de l'estació. Això no és nou per a mi. Amb la broma fa sis anys seguits que trepitjo Frankfurt. Fins ara sempre per la Fira del llibre. La capital bancària europea plena de sex shops i de prostitució. Per què serà que aquí hi ha la seu del Banc Central Europeu?

Entre l'estació i l'hotel m'he trobat un trio de finlandesos amb semarretes del Bruce i els he preguntat si tots tenien entrada. Un m'ha preguntat quan volia per la meva entrada. Li he dit que seixanta euros (en vaig pagar 78). Me n'oferia 50 perquè tenia un amic que li venia per 40. Li he dit que aleshores li comprés al seu amic perquè jo (de moment) no era amic seu. Li he dit que el concert estava "sold out" i que ja trobaria algú altre. Aleshores s'ha tret 60 euros de la butxaca i hem fet negocis a la catalano-finlandesa i tots tan amics. Ei, que jo no hi he sortit guanyant res. Diguem que hi he perdut menys del que em pensava...

Bé, envio el post, abans no em tallin el wifi gratis de no sé quina casa de barrets de per aquí a la vora i me'n vaig a la Commerzbank Arena.