"Talk about a dream; try to make it real. You wake up in the night with a fear so real. You spend your life waiting for a moment that just dont come. Well don't waste your time waiting..." B.S. (Badlands)

dimarts, 21 de juliol del 2009

Sense llit però amb internet

Cal veure-ho per creure-ho. Estic en un aparcament de cotxes compartit entre la cadena de motels "Super 8" i diverses superfícies comercials d'un poble situat allà on nostre senyor va perdre les espardenyes, és a dir a Cut Bank. Això és un poble de mala mort situat a les portes de la reserva índia de Blackfeet, la qual està repartida entre l'estat de Montana i la província canadenca d'Alberta. Avui la improvisació no ha funcionat.

Quan he sortit del Parc Nacional de Glacier m'he trobat amb preus impossibles als hotels i motels colindants i m'he vist obligat a allunyar-me. El problema és que just al costat del parc hi ha la reserva i, com ja he explicat en un altre post, una reserva és un lloc dessolat, a Nebraska, a Dakota i a Montana.

Avui he tornat a veure la misèria de l'altre dia. Això és el més semblant als campaments gitanos que recordo que hi havia hagut a Barcelona fa anys. La diferència és que són campaments a base de caravanes al mig del no res. Quan pugui en penjaré fotos. La qüestió és que Cut Bank és el primer lloc que he trobat amb les cadenes de motels de carretera que he anat veient fins ara i que són acceptables qualitat-preu. Però estan tots ocupats!

En una sortida del poble he trobat un motel de l'estil Norman Bates i he demanat una habitació. Baratíssim, tant, que he preferit dormir al cotxe tot i que l'he pagat. Quan m'he adonat que l'habitació era plena d'escarabats morts (i algun de no tan mort), ja m'he fet una mica enrere, però he decidit anar a comprar insecticida a un hipermercat que tancava a les onze de la nit. Després d'aplicar els 4 dòlars que he pagat pel pot d'insecticida he pensat que podria dormir tranquil, però al cap d'una estona he vist un company d'habitació no desitjat passejant-se per damunt del llit i aleshores m'he rendit.

He recollit, he agafat el cotxe i aquí estic, aparcat davant d'un Super 8 que tenen wifi gratis sense password i almenys puc escriure aquest post mentre no agafo el son. Espero poder dormir una mica. De moment sembla difícil entre la llum ataronjada dels fanals de l'aparcament i el soroll que fan els motors refrigeradors de l'hipermercat.

Ep! Tot això després d'un dia espectacular al Glacier que ja explicaré en un post monogràfic sobre paisatges que tinc en ment. Llàstima que porto una càmera de joguina i que tampoc sóc un gran fotògraf... Demà al matí tornaré al Glacier per una altra carretera i entraré al Canadà. Serà el moment de decidir si faig la ruta canadenca per arribar a Seattle la setmana que ve (és a dir passant per Vancouver) o si torno a entrar als Estats Units baixant tot Idaho, entrant a Oregon i acabar pujant a Seattle per la costa del Pacífic. S'accepten suggeriments.

2 comentaris:

  1. Lo d'aquesta nit es massa!!!!!

    Ja sabem que la cutreria es molt estesa en aquest pais de contrasts, prò això es el colmo.
    Fot el cam d'aqui i cambia d'estat.
    També reconeixo que ha valgut la pena visitar el park dels Glaciers.

    Al Canadá les carreteres semblen mes tortuoses i solitaries.

    Als voltans de Seatle potser trobaràs llocs interessants i pasatgistics.

    No et desanimis
    emepe

    ResponElimina
  2. Hola! carai deu n'hi d'or quina aventura a cal Norman Bates aquesta nit, de pel.licula psycho total! El post "nit superada" ens ha deixat tranquils! Quina cutrada d'antro, tot un contrast amb la conexiò wifi a l'aparcament! Increible!
    Per cert, mirant-me el mapa, m'ha encuriosit el fet que hi ha una ciutat a sud de Seatle que es diu Eureka! :-)
    I de Springfields, Homers SImpsons i Barts, n'has trobat algun?!
    Apa, espero que avui trobis un llit ben còmode i puguis descansar com déu mana!
    Petonassosss!
    PS. ens tens ben enganxats al bloc, divertit i instructiu!

    ResponElimina