Comença la travessia cap a Washington DC. En certa manera és tornar enrere perquè torno a passar per Nova York. Aquesta vegada sóc al regional 173 de la companyia Amtrak. Fa el mateix recorregut de baixada per la costa est aturant-se a poblacions com Providence, New London, New Haven o Stamford. És a dir que creua els estats federats de Massachusetts, Rhode Island, Connecticut i Nova York fins arribar a la Penn Station de NYC. Després d'estar-se una bona estona aturat a l'estació subterrània del cor de Manhattan, el tren reprèn la marxa cap a la capital federal. Primer passarà per Newark (New Jersey), pararà a Philadelphia (Pennsylvania) i creuarà els petits estats de Delaware i Maryland abans d'arribar a Washington DC. Tot plegat vuit hores de viatge amb vistes al paisatge superpoblat de la costa est dels Estats Units.
El trajecte se m'ha fet menys pesat conversant amb la senyora que tinc asseguda al costat, a l'altra banda del passadís. M'ha sabut greu perquè estava llegint el seu llibre, però ella també ha mostrat interès. És curiós com en un moment pots descobrir un munt de coses d'una persona que has conegut per casualitat. És una treballadora social d'Ohio però que viu a Massachusetts des de fa uns quants anys. El seu marit és físic i el seu fill estudia a Oregon. Es diu Elaine i, no us ho perdeu, va quedar meravellada amb la Sardana quan en va veure un reportatge a la televisió a finals dels seixanta. No és la primera nord-americana que em trobo que coneix l'existència de la nostra cultura.Ahir, un venedor de Salem em va preguntar d'on era (tenen força desenvolupat el sentit de la curiositat els nord-americans), li vaig respondre “from Barcelona, Catalonia” i aleshores em va sorprendre amb la pregunta “no és aquella àrea que es vol separar d'Espanya?”. Brutal, la causa catalana ha arribat a Salem!
La conversa amb l'Elaine ha estat molt interessant. Ara se'n va a veure una germana que té a prop de Philadelphia. Hem parlat de política i m'ha dit que tot i que a la família són tots demòcrates, van tenir les seves diferències perquè a les primàries ella i el marit preferien la Clinton i el fill preferia l'Obama. Ara però estan encantats amb l'Obama “perquè ja era hora que un negre ocupés la Casa Blanca”. Quan li he explicat el viatge que estic fent ha quedat bocabadada. Diu que ella va fer una cosa semblant per Europa de jove i que té moltes ganes de fer-ho ara pel propi país. M'ha dit que quan m'endinsi al Midwest em trobaré un país molt diferent del que he vist fins ara. Ja és una mica la idea que porto al cap.
Mooolt be' la cronica, començo tenir addicio' (fins a quan estic de vacança no passa res, pero'`despres...)
ResponEliminaPrimer les postals, despres les trucades, els sms, els emails, i ara el bloc, les fotos... de aqui uns quants any volem unes croniques audio-video en directe!!!!! Força Oriol - el meu periodista preferit!