"Talk about a dream; try to make it real. You wake up in the night with a fear so real. You spend your life waiting for a moment that just dont come. Well don't waste your time waiting..." B.S. (Badlands)

diumenge, 26 de juliol del 2009

Un ensurt terrible

Divendres a primera hora de la tarda vaig tenir un accident de trànsit a la Intercanadian Highway. Una moto de gran cilindrada que venia en sentit contrari va girar a l'esquerra sense aturar-se en una intersecció i va xocar amb el meu cotxe. L'impacte va ser brutal. Vaig poder controlar el cotxe fins la cuneta, però el vehicle va quedar inservible. Vaig haver de sortir per la porta del copilot perquè la meva no es podia obrir.

No em vaig fer mal, però la motorista és a l'hospital. Per sort, la seva vida no corre perill. Com us podeu imaginar, ha estat una experiència molt dura, però que hauria pogut tenir conseqüències molt pitjors.

Tant els testimonis com la policia canadenca em van dir que estava molt clar que jo no tenia cap culpa en l'accident perquè circulava per la via principal. Un camioner que estava esperant per incorporar-se a la via principal per la dreta va veure tot la seqüència de l'accident i em va dir que la moto formava part d'un grup i s'havia quedat endarrerida. Els altres li van fer senyals que s'esperés per girar, però no ho va fer.

Suposo que és per això que em van deixar marxar. Però encara que no sigui responsable de l'accident estic molt preocupat per l'altra persona. Fins l'últim moment abans de tornar a entrar als Estats Units he estat intentant localitzar l'agent de policia que em va prendre declaració perquè és l'únic que està autoritzat a donar-me el nom de la motorista. No hi ha manera que el policia es posi al telèfon perquè estan desbordats entre accidents de trànsit i incendis forestals.

Ho continuaré intentant aquesta setmana des dels EUA i, si cal, també des d'Europa perquè m'agradaria poder transmetre la meva preocupació a aquella dona. Les primeres vint-i-quatre hores després de l'accident vaig passar-ho molt malament perquè no tenia cap informació sobre el seu estat.

L'endemà vaig passar per l'hospital on la van portar en primera instància, però sense el seu nom no em podien ajudar. Vaig optar per preguntar directament a les infermeres fins que una em va ajudar i va fer venir la superior. Aquesta em va dir que la vida de la motorista no corria perill però que l'havien traslladat a Vancouver per operar-la d'una cama. Avui he estat a Vancouver amb l'esperanca de rebre una trucada del policia per dir-me el nom de l'hospital on l'havien portat, però res de res. He estat a punt de fer un recorregut pels hospitals de la ciutat, però hauria estat buscar una agulla en un paller.

Durant tot el viatge no he parat de veure grups de motards per les carreteres tant dels Estats Units com del Canadà. Als EUA la majoria van ser casc, al Canadà és obligatori dur-lo (per sort!).

Suposo que entendreu la inactivitat del bloc. Tinc moltes coses per explicar i m'agradaria deixar-ne constància per completar el bloc ja que l'he engegat, però segurament ho deixaré per a més endavant. Els últims dies del viatge seran a Seattle, on tinc previst arribar aquest dilluns.

4 comentaris:

  1. Collons, Oriol, quin tràngol; em sap greu, noi. Que aquest accident (provocat per un altre) no t'enfosqueixi el viatge; continua disfrutant-lo tant com puguis! Ànims.

    ResponElimina
  2. Ostia Oriol, quin ensurt! M'alegro de que no prengussis mal, i em sap greu que hagis passat aquest mal tràngol. Espero que puguis acabar de disfrutar del viatge, i que nosaltres seguim disfrutant de les teves aventures.
    PD: Ja explicaràs com vas tancar amb l'empresa de lloguer de cotxes l'accident i el canvi de vehicle.

    ResponElimina
  3. Hola oriol, me'n alegro q no hagi estat res més greu! Intenta disfrutar de la part que et queda.
    Jo avui desokupo, per tant ja no ens veurem fins el setembre. Una abraçada. I gràcies per tot (pel viatge virtual i per la casa, he estat fent la teva vida a dues bandes! jajaja).
    Mireia

    ResponElimina
  4. Hola! per sort les consequències de l'accident han estat "minimes", aixi que espero que puguis gaudir dels darrers dies del teu viatge nord-americà!
    A proposit, vist que ens tens una mica penjats... deu ser que estàs molt entretingut! Aixi ho espero que aprofitis al màxim!! L'aigua del Pacific, freda?
    petons des d'Europa!
    laia

    ResponElimina