Impressions de Wyoming

Des de l'última vegada que vaig escriure en aquest bloc he fet uns "quants" quilòmetres. Vaig escriure des del sud de Minnesota i ara sóc pràcticament a l'oest de Wyoming, a les portes del parc nacional de Yellowstone. Concretament sóc en un poble situat a la falda del Big Horn, una serra des de la qual es pot divisar la gran plana de Wyoming, un territori que havia estat submergit al fons de l'oceà fa milions d'anys. A Greybull, on he fet nit, sembla que no hi hagi de passar res, com a la major part de pobles que he creuat. Els pobles del "midwest" dels Estats Units no semblen reals. Donen la sensació que es poden desmuntar i tornar a muntar unes milles més enllà. Les cases són de fusta i n'hi ha que s'aguanten sobre rodes i és que són mòbils. No s'hi respiren grans fortunes en aquestes contrades.


He conduit centenars de quilòmetres sense veure un sol poble. M'ha impactat especialment el trajecte comprès entre els Black Hills, les muntanyes que hi ha un cop passat Rapid City, i el Big Horn. Era com estar en un altre planeta. Mai havia vist l'horitzó tant lluny i mai havia patit tant pel dipòsit de benzina. I no només no veia pobles, tampoc veia d'altres cotxes. Vaig haver de parar el cotxe a un costat, baixar-ne i escoltar el silenci de l'indret. Wyoming és un estat immens amb més de 250.000km2 (Catalunya en té 32.000!), però només hi viu mig milió de persones (a Catalunya n'hi viuen set milions i mig!).

Ahir a la nit vaig decidir anar a un dels tres bars del poble. A dins, mitja dotzena de cowboys i cowgirls reien i bevien al voltant d'una taula. Eren quarts de deu. Vaig optar per seure a la barra. El bar es veia tranquil. Gens de fum. He de dir que la llei anti-tabac es respecta molt en els estats per on he passat. Al cap de poca estona la noia que seia unes cadires més enllà em va demanar si era alemany.
L'accent que tenim els catalans no és el mateix que el que tenen els hispanoparlants i, és clar, la gent no saben on situar-nos.

A partir d'aquí la conversa va anar prenent cos. L'Amanda estava sopant i alhora esperant el seu promès que estava treballant a la cuina del local. Més tard el cambrer de la barra, en Rocky, es va afegir a la conversa. Després ho van fer dos nois més i al final ja s'havia creat tot un debat sobre la imatge que arriba dels nord-americans a Europa. Vam parlar de tot. Fins i tot del rifle que tenien amagat sota la barra del bar. No en tenen cap! Com a molt tenen un botó per alarmar la policia com als bancs.

El missatge d'en Rocky crec que és molt clar: "no jutgeu els Estats Units pel que veieu a les pel.lícules, ni pel que fa el seu govern. Aquí hi viu molta gent i cada estat és diferent del del costat." Segurament té tota la raó. I és que encara que els cinquanta estats dels EUA tenen molt més en comú que els vint-i-set de la Unió Europea, coses com les lleis i el caràcter de la seva gent poden ser molt diferents. I jo "només" estic fent els estats del nord, de l'Atlàntic al Pacífic això sí.

(To be continued...)